STATEMENT

Hola,

Em dic Quim Arnabat Casanovas, visc a l’Arboç, un petit poble del Baix Penedès, i tinc 18 anys.

Des de ben petit he tingut la necessitat de comunicar, i m’he agafat a totes les oportunitats de fer-ho: he tocat a casa, dalt d’un escenari i en cercaviles; he actuat al carrer, en teatres i en curtmetratges; he escrit històries per a mi, per grups de teatre i per al cinema. I el meu objectiu sempre ha estat el mateix: buscar la manera d'emocionar el meu públic.

És precisament en la creació d’històries on sento que em defineixo més i millor, i per això tinc tantes ganes d’estudiar cinema. Escriure sobre personatges amb qui em sento identificat és la manera que tinc d'entendre’m a mi mateix. Prefereixo les històries de ficció amb elements poc realistes, però utilitzats per reflectir problemes humans i situacions ordinàries, que poques vegades ens aturem a observar.

La meva manera d’enfocar el cinema està profundament influïda pel fet que també he estat intèrpret en diferents produccions. He participat com a actor en curtmetratges de la mateixa ESCAC, i això m’ha permès entendre el cinema des del punt de vista del personatge. Crec que haver viscut el rodatge des del rol d’actor és una eina clau que aporto a l’hora de dirigir: sé experimentar emocions reals davant la càmera i entenc com comunicar-me amb els actors per treure'n la veritat.

M’interessa la zona que hi ha entre el cinema d’autor i el comercial: a través d’un llenguatge accessible, busco comunicar idees humanes i universals i demostrar que la proximitat al públic general no està renyida amb la profunditat narrativa. Crec que combinar aquests dos elements permet crear històries que connecten i alhora són prou complexes.

I, per què l’ESCAC? Tinc molt clar que vull formar-me aquí pel prestigi de l'escola, d’on han sortit professionals de primer nivell; vull formar part d'aquest llegat. Potser el motiu més important per a mi és la metodologia del grau, molt enfocada en la pràctica, que connecta amb la meva necessitat de crear. Poder imaginar, equivocar-me i tornar a crear diverses vegades al llarg del curs és una oportunitat única de l’ESCAC.

Vinc a l’ESCAC amb la voluntat d’aprendre i construir criteri propi, envoltat de persones creatives i apassionades del cinema. No hi busco només una formació tècnica, sinó un espai on poder madurar com a creador i com a persona, i on transformar aquesta necessitat de comunicar en històries cada vegada més honestes, sòlides i capaces d’arribar a la gent.