IMATGE
Per aquest apartat he seleccionat 5 imatges que he fet en els últims anys amb càmera de mòbil (iPhone 12 i 16pro), totes fetes per lliure i buscant enquadraments naturals d’escenes interessants.
Fires de Maig (2023). Capturada a Vilafranca del Penedès, en aquesta imatge m’interessava explorar el contrast radical entre la foscor de la nit i la llum artificial dels neons.
Aquesta estètica connecta amb el llenguatge visual de referents contemporanis com Euphoria o Stranger Things, on l’ús de colors vibrants i saturats deixa de ser purament estètic per convertir-se en una eina narrativa clau per transmetre estats emocionals intensos.
València (2025). Capturada durant el viatge de final de curs de 1r de Batxillerat, aquesta imatge és un exercici sobre com els espais interiors poden narrar emocions. L'objectiu era transmetre una sensació immediata de calidesa i tranquil·litat a través de la temperatura de la llum.
El desenfocament del llum en primer terme és una decisió compositiva buscada: m’aporta profunditat de camp i crea capes dins la imatge, atorgant-li aquest caràcter cinematogràfic que converteix un simple restaurant en un escenari amb vida pròpia.
Sant Joan (2024). Capturada la nit de Sant Joan a casa dels meus avis. Per a mi, aquest foc representa perfectament la passió i l’emoció de la festa. El que més m’agrada d’aquesta foto és la forma imprevisible de la flama, que si t’hi fixes bé, recorda a la silueta d’un drac.
Per aconseguir-la, vaig haver de baixar l’ISO; volia que el foc es veiés totalment nítid i amb textura, en lloc de ser només una taca de llum cremada.
Peníscola (2025). Capturada en una sortida a aquest poble costaner. No volia fer una simple foto de l’aigua, així que vaig buscar elements que m'ajudessin a compondre la imatge amb intenció. Vaig utilitzar les palmeres per crear un "marc natural" que centra la mirada en el paisatge.
Crec que el que fa única la foto és l’atmosfera que es crea, barrejant aquest enquadrament idíl·lic amb la textura dels reflexos de la llum sobre les onades.
Vies del Tren (2024). Capturada durant un descans d’un rodatge per a l’assignatura de castellà. Va ser un moment totalment improvisat: vaig veure l'oportunitat d'utilitzar les vies com a línies de fuga que guien la mirada directament cap a ella, pensativa. Tot i que no formava part del curt, vaig sentir que era un enquadrament molt simbòlic.
L’he editat en blanc i negre perquè crec que li dona una nostàlgia i un sentiment de pèrdua que en color no tindria la mateixa força. Amb aquesta acabo la meva selecció.